La gent que no sabien dir "no"

Eren així, la gent del país que no sabien dir "no": somrients, tranquils, posseïdors d'una alegría interior que expressaven amb la cadència del seu caminar, amb mirades cómplices, amb somriures oberts que mostraven unes dents grans i blanques. Quan els demanaves quansevol cosa, per fútil o intranscendent que fos, sempre deien "si, es clar".  Si els preguntaves quansevol adreça  utilitzant el condicional "Si prenc aquest camí aniré a parar al Museu Nacional, oi que sí?" la resposta sempre era afirmativa, encara que et portessin en direcció errónia. Quan el viatger, emprenyat els reprovaba que no l'haguessin indicat be, s'el miraven amb els ulls ben oberts, sorpresos...no, mai no portaven la contraria, com el riu, sempre fluien en la direcció del corrent...

I els anava prou bé, la vida s'escolava sense ensurts, al ritme del gran riu que creuava el país i l'omplia de verd ide vida...ben cert que patien d'algunes mancances, peró no passaven gana. La terra vermella i fértil els oferia els fruits del seu esforç, i les pluges sempre venien puntuals, d'agost fins a l'octubre.

Peró un día, al nord del país, alguns pobles es vàren rebelar, induits per forasters, que amb foscos interessos els vàren injectar el germe de la violència. I la gent que no deien mai "no", astorats no sabien reaccionar devant aquest tsunami de disturbis que creuava el país de Nord a Sud. Un cop d'estat militar primer, un contracop més tard vàren sacsejar profundament l'esperit d'aquest poble tranquil, que en qüestio de pocs mesos va aprendre el valor de posicionar-se amb rotunditat quan les circunstàncies ho exigeixen.

Una intervenció militar estrangera va ajudar a restablir la pau democràtica, i unes eleccions lliures vàren acabar de normalitzar la situació. Els caps de les dues bandes enfrontades es  van saludar, signant la pau i la vida va reprendre el curs tranquil d'abans dels conflictes. Vàren tornar els cooperants, les activitats culturals...la calma es va instal·lar a les zones on abans havien disturbis, peró alguna cosa havia canviat per sempre en el cor dels habitants: vàren comprendre els límits de l'amabilitat i que segons en quines circumstàncies dir "no" es una acte de llibertat.