Muso Kunun (Dones despertes)

   Tenen entre quinze i vint anys, algunes d'elles ja son mares i assisteixen  a classe amb les criatures. L'Escola femenina del centre catòlic de Marie Inmaculée acull a un nombrós grup de joves que volen preparar-se per el futur. No els resulta fàcil, en un país on l'analfabetisme es una xacra que colpeja especialment les dones, (un 70% segons estadístiques). Al centre de dona estudien, es preparen per tenir un ofici que les permeti desenvolupar-se i tenir el màxim d'autonomia. Al mateix temps, tallers sobre nutrició, salut i prevenció d'embarassos els ofereixen la possibilitat de millorar la seva situació i la de les seves famílies.

Algunes son de la capital, venen amb un bagatge més consistent, altres, vingudes dels poblets, comencen de zero, els hi cal aprendre els rudiments de l'alfabet, els resulta difícil bellugar-se en una ciutat que deu rondar el milió i mig d'habitants. Els seus noms ens parlen de les seves arrels religioses: Fatimata, Mariam, Josephine, Koro, Aixa, Veronique, Maria…la convivència interreligiosa es exemplar, per damunt de tot son joves, quasi nenes amb un propòsit clar: no deixar-se vèncer.

                                                                                                                                                                Amb un sonor "Bonjour madame! hem donen la benvinguda, al mateix temps que s'aixequen, en senyal de respecte, com es feia al nostre pais fa anys i panys.  Els dono les gràcies, peró ja aviso que  "pas besoin de vous léver, et de me dire madame". Em presento, els explico qui sóc, d'on vinc, que soc "artiste peintre" i que estic aquí per colaborar amb el centre, que els faré classes de francés, de pintura  tallers de nutrició, salut…El rerafons es de empényer aquestes noies en el camí de l'autoafirmació, d'aconseguir que puguin véncer el sentiment de baixa autoestima que arrosseguen…

Em sorprén el seu aspecte saludable, la seva vitalitat, el seus somriures amples i càlids. Em pregunten si estic casada,  i jo pregunto com es per elles d'important el matrimoni. Resposta unànim: Mooooolt! I  iniciem un petit debat al voltant de trobar parella, interromput per  rialles i algún plor dels petits.

La majoria d'elles volen ser couturières, una vol ser enfermera, una altre professora, i una, potser encomanada pel meu entusiasme per l'art, pintora. 

Sona la sirena de la "recreàtion", i surten disparades cap al pati, nenes amb cos de dona, disposades a gaudir del seu temps lliure. Com hem recorden els meus temps de l'escola primària!  Canten, m'ensenyen alguns passos de dansa, em pregunten si ens tornarem a veure, "Lundi, bien sûr" els responc. 

Mentre cerco un taxi de retorn,  penso que mentre elles aprenen francès jo també estic aprenent moltes coses d'elles, I ni ce (gràcies) noies lluitadores!!

Quina mirada!

La Mariam, acompanyanr la seva mare

Muso  Kunun