Primeres impressions

Començo aquest blog avui, 27 de setembre de 2013, des de Bamako, Mali, pocs dies després d'arribar, en plena adaptació al clima, al menjar, prenent-li el pols a una ciutat tant plena de vida i de matisos, descobrint a cada passejada  racons sorprenents, sota la mirada curiosa i divertida dels malians, que dibuixen un ample somriure de mitja lluna en creuar-se les nostres mirades.                                  

Bamako es una ciutat de aproximadament un milió dues-centes mil ànimes (ningú ho sap del cert ja que molta població no està censada), molt extensa, molt verda, amb una vida que gira al voltant del riu Níger, que en aquesta época (final de l'época de pluges) està magnífic, impressionant. Ciutat de contrastos, conviuen gairebé a tocar espais urbanitzats amb d'altres on la pobresa es mostra en tota la seva cruesa. Carrers de barraques, on quansevol espai esdevé zona de comerç, tallers de "couturier"(on et poden fer una camisa o un vestit en una hora), la "Librerie moderne",  joguinaires, venedors de retalls,  rodes de cotxe, telèfons mòbils, etc...El "Palais de l'sport", on penjats en una corda els xandalls, samarretes i wambes oscil·len empesos per l'harmattagh (vent del nord, carregat de pols) que aquesta época comença a bufar amb força.

Molta vida, també,  en els vestits de colors de les dones, en la vitalitat dels nens, en els petits hortets urbans que proliferen per arreu...Mali te la sort de posseïr una terra vermella molt fértil i un grau d' humitat degut al riu Níger que la fa conreable tot l'any. I si apliquen amb energía, els malians, a obtenir els fruits de la mare terra, treballant-la amb dedicació i constància. 

La dona maliana es un punt i part: altiva, potent...sembla carregar sobre les seves espatlles el pes d'una societat que enten el seu poder i el respecta,  gaudeix de una autonomia poc freqüent en un país on el  99% es de confessió musulmana. Espero que el temps confirmi aquesta primera impressió.

Una darrera reflexió: Observant com és de difícil treure partit de  les coses quan els recursos son migrats, crec que es un toc d'atenció per els artistes i creadors que sols es mouen a cop de talonari o subvenció, veure com les arts plàstiques i la música segueixen vives malgrat la mancança de gairebé tot. Una bona lliçó pels que hem crescut en una societat en la que, quan vols alguna cosa només tens que sortir al carrer i comprar-la, o en els darrers temps, la demanes per internet i l'endemà la tens a la porta.