Ne ye dunan ye yan (soc un estranger aquí)

                                    

Reprenc aquest blog, després de gairebé dos mesos en els que he estat absent de Mali. Som al mes de maig, el més calorós de l'any en aquest país, l'época en que el Níger esta més baix i el sol deixa sentir la seva força, poderós. Aviat vindran les pluges, també excessives, com tot per aquí, primordials, salvatges…

Avui en el meu recorregut habitual m'he creuat  amb un negre (farafin) albí, de pell molt més blanca que la meva. M'ha semblat conmovedor el constrast de la seva pell albina  amb les faccions africanes: el nas ample, el pómuls, els llavis gruixuts... Anava sol, mirant a terra, un xic encorbat malgrat la seva jovenesa…i es que l'albinisme no es fàcl de portar a l' Àfrica, malgrat que es un fenòmen que a Mali afecta una de cada 5000 persones, mentre que a Europa es registra un cas d'albinisme entre 17000.

I les problèmes dels albins africans no son només de fotosensibilitat ocular, amb deficient visió diürna i la intolerància de la seva pell al sol…el pitjor es la discriminació i l'aïllament social, preu que tenen que pagar per la seva diferència. I aixó en el millor dels casos, perqué la cultura mandinga els considera portadors de malastrugança,  quan son vius, perqué un cop morts el signe s'inverteix i atrauen tot tipus de bens i riqueses. Dramàtica paradoxa que converteix essers humans en trofeus molt preuats en una de les caceres mes injustes i vergonyants perpetrades pels humans

El cert es que aquest prejudici està molt lligat a la tradició africana, i que resulta un negoci molt lucratiu per els traficants i bruixots que venen amulets i pocions elaborades amb la sang i pell d'albins que poden arribar a costar 2000 dòlars en el mercat negre.  Els pescadors acostumen a trenar cabells d'albins entre les xarxes per obtenir millor pesca. A Tanzània, Congo i Burundi, a les explotacions mineres,  alguns treballadors enterren braços i cames d'albins creient que aixó farà que els minerals surtin a la superfície.

En swahili els anomenen zeru (fantasma), i encara que  la Fundació que presideix Salif Keita i governs com el de Tanzània, amb una primera ministra albina estan fent una bona feina de conscienciació, queda encara molt camí a recorrer, especialment en les zones rurals. La violència i la discriminació cap als albins es un mal endèmic,  els nens albins son assassinats amb freqüencia, segons Salif Keita, cantant malià, albí,  que lidera una fundació que lluita contra la intolerància cap als albins. Ell mateix explica que el seu pare els va fer fora de casa a ell i a la seva mare, perqué considerava que estaven maleïts. No se li va permetre continuar els estudis, així que segons les seves paraules es va fer músic, i tocaba en els bars per guanyar algunes monedes. Malgrat les dificultats i la albinofòbia de molts, es va fer popular, i ara es un dels músics mes prestigiosos del país "La música em va salvar la vida" diu sempre a les entrevistes.

Devant d'aquest cas extrem de negació del dret a la diferència, no puc deixar de pensar en situacions que no per properes em semblen també injustes: l'esperit de la tribu, tant present en totes les cultures, (i també en la nostra)  produeix intoleràncies i marginacio als diferents, i només cal observar el nostre entorn per veure gent que es mouen com els albins a Mali.