reflexions d'una filla del vent

lunes, 27 de enero de 2014

Bogolan, molt més que un teixit




Treballant el Bougolan

  A Mali els teixits son molt més que una moda passatgera, ja que porten una càrrega simbólica que   prové dels seus ancestres. Cap traç es aleatori, tot està ple de significat: La fletxa alerta dels perills, els serrells,  la pluja, un traç ferm, el bon camí, una creu fer un sacrifici per altres persones…el camp de significats es infinit…Parlar de teixits a l'Àfrica Occidental es un camí per descobrir costums locals i entendre una mica més l'història de cada lloc. En la rel de la cultura africana, l'art de teixir fou una  técnica amplament dominada per les antigues civilitzacions, des del segle IX, molt abans de l'arribada dels europeus. Segon major productor de l'Àfrica, després d'Egipte, Mali té una tradició textil que es remonta a més de mil anys, quan totes les dones sabien filar i els agricultors teixien en les hores lliures.
Teixir te significats rituals i mitològics, el llenguatge es indisociable del teixir. El mot sou significa paraula, però també una faixa de teixit que surt del teler… Per a ells, estar despullat vol dir també estar sense paraules…

Significant literalment "fet amb terra", el bogolan es un disseny fet amb fang ric en òxid de ferro, aplicat sobre teixits tintats amb tintures vegetals com el basilan. Segons la tradició, està tenyit amb plantes que son també medicinals (basi=curar) i dona als teixits aquells tons d'ocre, groc i marró (que tant  m'agraden), peró també propietats curatives. L'alta concentració de tanins, les plantes utilitzades fixen el color de tal manera que mai desapareixerà. El procés es llarg i treballós, s'han de pelar i bullir les llavors de n'peku, les fulles d n'galama i cangara, i remullar-les per que deixin anar el color…

Després, amb una petita espàtula de ferro i un bastonet de fusta van dibuixant trossos d'argila, que després de rentats quedaràn negres. Cada und'aquests signes té significat propi: una cruïlla, que cal sacrificar-se pels demés, un cercle amb un punt, el lloc de la fortuna, una ziga-zaga, el camí del que no vol pagar els seus deutes, el as del camell, un viatge…tot un inventari de consells  i valors que van passant de generació en generació.

Asseguren també, que els teixits absorbeixen les virtuts de les plantes terapeútiques, i com  a tals, son protectors, com una segona pell que cobreix i protegeix el cos en moments importants de la vida: el naixament, la menstruació, els mals de cap, infeccions, també els atribueixen poder cicatritzant i antipirétic… Ara entenc l'ample somriure que ha dibuixat l'amic Coulibaly quan ha vist el bogolan que cobria la taula de casa, un recent adquisició, que per cert (i sense haver-ho triat conscientment) té entre els seus signes el cercle de la fortuna i el traç ferm del bon camí.

I penso , també, en tots els comerços atapeïts d'articles "made in China"…quines propietats curatives poden tenir totes aquestes peces que provenen del petroli? 



                                                                  Tintura d'indigo













Publicado por marga riera en 5:54
Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir en XCompartir con FacebookCompartir en Pinterest

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Entrada más reciente Entrada antigua Inicio
Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)

Archivo del blog

  • ►  2015 (1)
    • ►  octubre (1)
  • ▼  2014 (17)
    • ►  noviembre (1)
    • ►  octubre (2)
    • ►  septiembre (2)
    • ►  junio (4)
    • ►  mayo (4)
    • ▼  enero (4)
      • Bogolan, molt més que un teixit
      • De viatgers i turistes
      • Paisatges amb figura
      • Vides paralel·les
  • ►  2013 (11)
    • ►  diciembre (1)
    • ►  octubre (7)
    • ►  septiembre (3)

Datos personales

Mi foto
marga riera
Per els qui no em coneixeu, soc Marga Riera, catalaneta de soca-rel i esperit xarnego, mestís, rebel i poliédric que detesta les frases solemnes, els convencionalismes i el pensament únic. Crec que la vida ha de ser una aventura permanent, i la llibertat el únic destí possible. Em dedico a la pintura per que em fa feliç i es una de les coses que puc fer amb dignitat. Prenc les paraules de Salvat-Papasseit, i camino mullant la ploma al cor que es on cal sucar l'eina (en el meu cas, el pinzell).
Ver todo mi perfil
Tema Filigrana. Con la tecnología de Blogger.