Ayí Seligili (No a l'ablació)

La petita Mariam, 18 mesos

En les primeres entrades del blog vaig fer un breu apunt sobre la situació de la dona a Mali. Les veia passar, altives, guapes, mantenint sobre els seus caps el precari equilibri del món, i em preguntava si aquesta seguretat aparent tenia com a resultat la capacitat de decisió sobre les seves vides…

Malauradament, ara puc dir que no es així. L'entrada d'avui està centrada en un tema del que s'en parla molt poc obertament, peró  que està molt arrelat en la tradició africana: l'escisió o ablació genital femenina (MGF), una pràctica que a Mali afecta a un 85% de les dones i nenes. Es un problema delicat, perqué en la societat africana el sexe es un tema tabú i la decisió no pertany únicament al pare i a la mare, sino a la comunitat: pares, àvies, tias, cosins, liders religiosos…les nenes no son propietat dels seus pares, sino de la comunitat, que intervé en quasibé tot el que afecta a la vida de les nenes , i molt especialment en el tema de l'ablació.

Les creences locals relacionen l'escisió amb la religió. Segons Kadi Traoré, activista de Cofesta (Coopération des Femmes pour l' Education et la Santé familiale) moltes dones estàn convençudes dels seus efectes beneficiosos, creuen que facilita el part, accentúa la bellesa…en bàmbara seligili significa "purificació pera ser apta per a resar".

A Mali l'ablació es ilegal, i està prohibida las professionals de la medicina, així que el ritual es realitzat per dones sense cap formació…a terra, al bany o fins i tot entre la malesa, damunt un plàstic o un tros de roba vell. L'instrumental? Ganivets o tallants ja utilitzats en anteriors ablacions.

El tall es fa sense anestèsia, i la nena es fortament subjectatada, perqué es resisteix, es clar…Poden danyar-se zones properes a la que es vol tallar. I sovint passa, amb resultat de mort o amb lesions permanents

Totes aquestes dones que carreguen des de la més tendra infantesa  amb el patiment del trauma, els dolors de les seqüeles, invàlides per a tenir una vida sexual sana i plaent, han anat prenent consciència de que no hi han raons religioses, ni médiques, com les havien fet creure des de l'ignorància el seu entorn familiar i social. El treball de les associacions com la que citaba abans  ha permés que tinguin el coratge suficient per aixecar les seves veus i protegir les nenes del seu entorn més inmediat. Amb una ambició moderada, pensen que en un futur -que potser elles no coneixeran- la MGF serà erradicada i el seu patiment haurà tingut algún significat. Perqué de poc serveix la prohibició oficial si es contínua practicant en la foscor de les cabanes, a mans de curanderas armades amb ganivets oxidats.  Allà on la tradició es resisteix, les lleis han de ser prou fortes per erradicar la superstició, pero crec que en aquest cas les autoritats miren cap a un altre cantó, ja que la idea subjacent es l'anulació de la voluntat femenina mitjançant el control de la seva sexualitat. 

Fa un temps sonaven tambors de guerra al Nord del país, els talibans de la barbàrie tornaven a bramar, recollint ambicions -potser legítimes- de les tribus del Nord en profit dels seus interessos. Una pax romana fràgil  es va decretar als pobles,  controlada per les tropes d'intervenció estrangeres…Un fre a la imposició que sens dubte  tíndría lloc si els senyors de la guerra i guardians de la moral haguessin guanyat la partida i imposassin  les seves lleis que reduirien al no res la condició de les dones, a esclaves submises, bèsties de càrrega, a les antípodes del que diu la Declaració de Drets Humans.

De que hauria servit l'esforç d'aquelles dones, mares i àvies que es van atrevir a aixecar la pesada llosa de la tradició? De moment miren endavant, tossudament esperançades que hi ha un futur millor per les seves filles, netes…per totes les dones del seu país.

Ganivet d'escisió