De religions i de conflictes

Al Grand Marché gent fent compres per el Ramadà

   Em costa, em supera i em nego a acceptar el poder de les religions, les seves implicacions polítiques i per damunt de tot la manera de parasitar el teixit social i la ment de les persones,  canviant codis, exigint comportaments i provocant disonàncies internes, sempre mutant i canviant de pell per continuar amb la seva tirania de la doble moral imposada…I les  poso a totes, totes al mateix calaix.

Reflexions obligades a l'inici del Ramadà, el mes sagrat dels musulmans, especialment  quan les condicions climàtiques d'aquest país son tan extremes. El dejuni, un dels pilars del Islam els obliga a no menjar ni beure des de la sortida del sol fins que es pon, res de res…excloses també les relacions sexuals diürnes, les baralles, la vestimenta suggerent…diuen que le câreme enforteix el cos i la ment, que els fa mes equilibrats i mes savis, mes resistents a les adversitats. Jo m'els miro i penso que, o beuen d'amagat o es posen malalts, vint-i-vuit dies! No m'ho crec. 

Excloses estàn les dones que alleten als seus fills, les que tenen la menstruació, els malalts crónics i els viatgers si s'allunyen molt de la seva ciutat. I les criatures, es clar, pero quan arriben a la pubertat han de fer com els grans i seguir el mandat de la religió, de fet es el primer pas en la seva vida adulta.

A Mali un 96% de la población es musulmana de confessió sunnita i es practica -o practicaba- un islam més relaxat, amb alguna infuència animista, pero des que van començar les conflictes al Nord, s'observen canvis importants, des que els tuaregs del MNLA van pactar amb els carronyers oportunistes de Ansar Dine( que van treure  partit de les reivindicacions de les tribus del Nord). Els tuaregs reclamaven el seu dret a la autodeterminació, mentre que els altres estaven interessats només en la implantació de la sharia a l'Àfrica Occidental. Com era de preveure, les disensions no van trigar a sorgir.

Mentre, els radicals van cometre fets mai vistos a Mali: En els territoris dominats pels rebels es va prohibir fumar en públic, els músics al carrer, els actes festius, les celebracions, es van destruir reliquies d'origen sufí i importants monuments i biblioteques islàmiques.

Es va imposar un codi estricte de vestimenta a les dones…es va anar a atacar el cor de l'esperit d'una gent que tenen en l'expressió dels sentits una de les seves raons de viure. Pero van anar molt més enllà: amputacions de mans, fuetades en públic, lapidacions, una de les més sonades el juliol del 2012 quan es va condemnar -i es van executar- una parella per viure junts sense estar casats. Mes de 200 persones varen comtemplar el macabre espectacle. Els malians no sabien con afrontar-ho, pero estaven segurs que no era el que volien…

La intervenció francesa va deturar l'implacable avanç dels islamistes, que s'han fet forts en alguns de les ciutats, com Kidal. De tant en tant el soroll dels senyors de la guerra arriba fins al Sud i la gent surt al carrer reclamant diàleg i negociació.

I segueixen tossudament amb la festa i els colors, elles amb els seus pentinats impossibles i ells amb les camises perfectament planxades i els perfums que només es troben en aquestes latituds…a  tall d'exemple, ahir primer dia del mes sagrat del Ramadà, a pic del migdia sota un sol abrusador una noieta oferia la seva mercaderia als conductors i vianants: unes bosses d'aigua fresca, mentre ella anava bevent, aliena als dictats dels talibans de la moral i el conservadurisme. 

Gran mesquita de Tombouctou