Sanji nana (Plou)

Tempesta sobre Bamako

   Acabo d'arribar a Mali, després d'unes llargues vacances al meu Maresme, i em sorprèn la virulència de les tempestes, i aixó que aquest estiu ha estat tempestuós a Catalunya. Estem al final de l'estació de pluges, tant esperada i tant necessària per una gent que majoritàriament viu de la terra. I tant se val que el dia comenci clar i assolellat, en quansevol moment el cel es taparà i la pluja acudirà puntualment a la seva cita.

La primera sortida, a veure el riu, que recordo molt més baix, ara avança majestuós, imponent, crescut…a les vores els malians aprofitan les escadusseres estones de sol per rentar la roba. Tot sembla agafar un altre ritme, si cap encara més ràpid, més adaptat als canvis.

Quan la tempesta es desferma, els carrers es buiden ràpidament, els venedors ambulants desapareixen com per art de màgia,  els esportistes urbans i fins i tot les motos, omnipresents,  s'esfumen del paisatge. Els colors es difuminen, les siluetes esdevenen fugisseres…rierols d'aigua vermellosa omplen els carrers. Les mirades, darrera les finestres expressen angoixa, l'incertesa de saber-se fràgils en els habitacles, fulles al vent a mercè dels elements, son moments de recuperar intimitats, antics contes de griots explicats a la canalla.

Després, ve la calma, l'aire net, transparent, gotes d'aigua en les fulles dels arbres, d'una lluentor enlluernadora, la sensació de que "ja ha passat" i la vida torna al carrer, en recorregut invers: els venedors, els nens, els ciclistes, les motos…

Tempesta sobre Bamako, tempestes al meu país que provoquen una catarsi de la qual espero que en surtin respostes a tants interrogants. A vegades cal un revulsiu i que la pluja desfermada s'emporti tota la pols dels dubtes, pors i incerteses per renovar-nos i sentir-nos ben vius.

El Níger, crescut per les pluges