De tubabus i farafins

                                                        Mare amb el seu petit al Grand Marché

Son les grans oblidades, malgrat que representen el 50% de la població, figures colorides que és belluguen amb altivesa, als carrers, als mercats, amb una criatura penjada a l'esquena o en braços, les dones de Mali, amb una taxa d'analfabetisme de les més altes del món (gairebé un 70%), contribueixen activament a l'economia familiar, peró només tenen accés a les feines més mal pagades, pateixen un tipus de discriminació que no és tant evident com en altres països musulmans, peró no per aixó menys dura: Fins els quatre anys son tractades com a infants -el que son- pero a partir dels cinc tenen de contribuir a les tasques de la casa, la qual cosa dificulta molt el seu accés a l'educació primària. A tall d'exemple: a la parada de fruites i llegums que normalment anem a proveïr,  la Fatim, una nena que no supera els deu anys et porta la compra fins al cotxe a canvi d'unes quantes monedes. La trobem a quansevol moment del dia, no pregunto com l'hi va a l'escola...encara que volgués, no podría.

                 

Es calcula també, que malgrat que està prohibida per llei, l'ablació és una costum molt extesa, sobretot en le zones rurals que veuen en ella una forma de controlar la líbido de les dones i "centrarles". També existeix la creença que amb aquesta pràctica la dona es més "pura", ja que s'elimina una part del seu cos que consideren masculina. Realitzada per matrones i en condicions sanitàries i d'higiene més que precàries, un percentatge molt alt de les nenes que pateixen l'escissió moren dessagnades o per infeccions posteriors. Al creure que les malalties les gestiona Deu,  la passivitat i la resignació son habituals en les famílies malianes.

L'educació formal es, doncs, un privilegi en aquestes terres on no existeixen els serveis públics i tot -absolutament  tot- es de pagament-; i em dol veure com els malians rics, una nova élit social que ha generat l'intercanvi comercial, les miren malament i passen pel seu costat arrufant el nas...no es el dret a l'educació un dret universal per defiinició? Et fet de néixer en una llar sense recursos o en una zona rural ha de condicionar forçosament les espectatives vitals?

Ahir em vaig trobar pel barri una d'aquestes mares solteres tant mal vistes, era una adolescent que amb prou feines havia deixat l'infantesa i ja portaba un nadó penjat a l'esquena. "Tubabu, tubabu" em cridava amb una veu petita i aguda, mentre reia a cor que vols al respondre-li jo "farafin, farafin"(negre) 

i així vam passar una estona, rient, devant dels ulls sorpresos de la petita, que al final es va encomanar i també va riure. Els cinc-cents CFA que li vàrem donar per comprar aliments per la nena poden servir per calmar la gana uns dies, pero no canvien la situació.

Mares de Bamako

De que serveixen les lleis si no van acompanyades de campanyes de sensibilització que siguin capaços de fer replantejar a a ciutadania costums i tradicions ancestrals que van en contra de la dignitat humana? L'educació com a vehicle de canvi social que fagi possibles que la societat assumeixi valors que estàn contemplats en els discursos dels polítics?

Molts interrogants, penso, i poques respostes...  les dones de Mali seguiràn sortin al carrer, orgulloses i somrients, amb el seu somriure i els seus vestits de colors, malgrat que les seves mirades no aconsegueixin amagar del tot l'angoixa devant l'incertesa del seu destí.