Una tarda al cinema

Cartell promocional de "Tourbillon a Bamako" Dirigida per Dominique Philippe

Ahir a la tarda vaig anar al cinéma, al Institut Francés de Bamako. Em va acompanyar el meu company de vida i aventures, l' Andreu, (  una mica a rèpel i sense que representi un precedent, em va dir). Així que vam fer via cap al Boulevard de l'Indepéndence, on té la seu l' IF.

A l'entrada, control de bosses i arc detector (no m'hi acostumaré mai) i passem a la planta baixa on l'IF te la zona destinada a cultura (Sala d'actes/cinéma, sala d'exposicions, etc,). Una exposició que tanca aquest diumenge ens mostra una exposició conjunta de dos creadors Oumar Ka i Lulsegued Retta, (malià l'un, etíop l'altre), formats com a artistes a la ex-URSS, a Sant Petersburg, per ser més exactes. En l'obra de tots dos es notable l'influència de l'escola pictòrica russa, en la composició, els colors i l'acurat tractament dels dibuixos a carbonet i a llapis. Els dos artistes s'han retrobat a Bamako, després de molt temps de trajectóries separades per fer aquesta la seva primera exposició comuna.

I després de les arts plàstiques, el cinema. Tractant-se com era el cas d'una première, una certa cerimònia ho impregnaba tot: la presència dels actors, equip artístic i técnic, etc, que han entrat en primer lloc. Val a dir que aquesta pel·licula, dirigida per Dominique Philippe ha estat produïda per Babel Films i Macina Film i finançada en gran part per Cooperación Española, que va aportar 20.000.000 de francs CFA, (uns 35.000 €).

Tourbillon a Bamako, es una comèdia urbana, amb actors joves i que vol tractar els temes que afecten més directament a la joventut maliana, peró també amb una certa mirada cap enrere: l'història de Makan, un jove escultor que treballa a la Maison des artisans, enamorat de la jove mestra que fa de lectora al seu pare, analfabet i enamorat, al seu torn, de la saviesa dels llibres. La pau en la que viuen instal·lats es trenca per un bitllet de loteria premiat i extraviat. Algún apunt de problemes tant greus com el sexe segur (escena de la distribució de preservatius) i la mutilació genital femenina donen el toc social   a l'argument.

Dirigida amb rigor per Dominique Philippe, sorprèn per la seva frescor, bellesa de les imatges i el ritme, que no decau en cap moment, Tourbillon à Bamako es una demostració claríssima de com es pot fer un producte de qualitat amb un pressupost reduït quan hi ha talent i bona predisposició. 

Acaba el passi, i arriba el moment del col·loqui amb els artistes : un altre cop em sorprén, i molt, l'interés dels assistents, la quantitat d'intervencions...en definitiva un públic amb capacitat d'observació i de opinió. No sense certa perplexitat vaig remarcar que ningú de Cooperación Española havia assistit a  la presentació.

En sortir i cercant un taxi de tornada, l' Andreu em va comentar que l'hi havia agradat molt la pel·licula (esperem que aquesa sigui la primera d'una llarga llista de visites al IF).