Esquilant un be al bell mig del carrer
Aquesta ha estat una imatge habitual aquests dies...bens: en ramats, esquilats a la vía pública, nens passejant-los com si fossin gossos: i es que s'apropa la Tabaski (coneguda al Magreb com Aid-el-kebir) la festa del sacrifici, i la setmana abans les ciutats i els pobles bullen d'activitat per celebrar l'esdeveniment com cal.
Per els que coneixeu els meus sentiments animalistes: en aquesta entrada tinc que lligar-los ben fort, ja que aquesta és la festa religiosa més important de l'any per els musulmans, i la seva repercusió s'estén a nivell social i familiar, per tant, no puc tancar els ulls i fer veure que no existeix, o caure en l'actitud del tubabu llepafils i clamar contra aquesta salvatjada si vull parlar d'un fet tant important.
La data de la Tabaski depèn del calendari llunar, no es coneix fins una setmana abans, quan una comissió de estudiosos de l'Alcorà la fa pública. Llavors totes les famílies han de comprar un be, fer neteja de la casa, liquidar els seus comptes, aclarir malentesos i rancúnies (la neteja exterior ha d'anar paral·lela a l'exterior) i comprar abillamens nous per arribar a la festa d'una manera impecable. Les sessions de perruqueria de les dones poden allargar-se de dos a cinc dies! Una vegada més, el culte a la bellesa, totes les estratègies son bones per l'art de la seducció, que tant be praciquen les dones malianes.
Durant la setmana que precedeix l'activitat es frenética: tothom està al carrer, el trànsit és més caótic (si es que aixó es possible), els tallers de confecció i les perruqueries treballen dia i nit, el diner circula, a la mesura de les possibilitats, i encara més: cues en els bancs per demanar credit per fer front a les despeses. El preu del be oscil·la en funció de la oferta i la demanda: entre 50.0000 i 150.000 FCFA(aproximadament entre 75- 225€) per una ovella de talla mitjana, una vertadera fortuna per un pare de família.
Arribat el dia, la gent es reuneix a primera hora a les mesquites per la pregària del matí. Tots, petits i grans vesteixen els seus millors boubous (vestit tradicional) per la ocasió...la mesquita es desborda, molts preguen al carrer...els músics van fent la cercavila per desitjar sembé sembé (bon any), a imatge dels griots tradicionals que van a les festes familiars. Els músics fan una lloança de cada família que visiten, per la que reben alguns diners, la qual cosa augmenta més el pressupost familiar destinat a la Tabaski.
Amb la primera llum del día, els homes fan el sacrifici del be, després que l'imam de barri hagi passat a donar la benedicció, mentre les dones preparen el menjar i les begudes. La canalla menja primer i tot seguit es passegen amb plats de carn, oferits per les famílies en funció dels lligams de veinatge, amistat o interessos. Es també el moment de fer almoina als pobres, i al mateix temps de marcar les diferències d'estatus social i económic, molt important en una societat tant estratificada com aquesta.
El día s'escola entre visites i obligacions familiars. Tombada la nit, els més grans continuen la vetllada i els més joves, deslliurats, fan el que la majoria dels joves arreu: amb els móbils traient fum i el WhatsApp completament desbordat, queden per sortir, beure, ballar...
Ben mirat penso, no tant lluny de les tradicions nadalenques...
Preparatius de bellesa
No hay comentarios:
Publicar un comentario