Avui ha estat un dia de contrastos, ha començat ennuvolat i plujós, amb uns trons que amenaçaven amb trencar la barrera del so. M'ho he pres com un avís que ens empenyia a llevar-nos d'hora, que passarien coses, que calia resoldre temes que estaven massa aturats pel meu gust. Després de la tempesta el sol feia evaporar ràpidament l'aigua dels bassals i les fulles, amb la qual cosa la calor es anava fent cada vegada més insuportable.
Al punt del migdia, amb un sol caient en vertical sobre els nostres caps de tubabu, ens ha cridat un taxista, un dels habituals que van fent ruta amb els seus vehicles grocs i sovint atrotinats. No estaba captant clients, no, el que reclamaba la seva atenció era l'ampolla d'aigua que portàvem a les mans...estaba completament assedegat, l'home. La seva cara, en donar-l'hi, va expressar tantes coses que em va conmoure, i es que la set no es mai fàcil de suportar, peró en aquestes contrades, calmar-la es converteix en un instint bàsic.
I, com el temps canviant, els problemes que ens amoïnaven, lligats al apartament escollit per viure, i especialment amb el suministre d'aigua, es van resoldre. Curiós no? Aigua que cau del cel, aigua a l'ampolla que donem al taxista, aigua que arriba sense problemes a la nostra vivenda.
Es així l'esperit dels malians: no t'estressis per coses que en quansevol cas es resoldràn (o no, pensem els tubabus), i si no es resolen, no has malbaratat energía.
Mes tard, gaudint de la posta de sol sobre el Níger (aigua, també com a teló de fons) pensaba que deixar-se portar per la direcció del corrent no mena a cap revolució, per t'apropa, i molt a la serenitat. M'han vingut a la memòria les paraules del poeta Carles Riba:
" Qui tampoc endavant el seu desig no mena,
qui deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s'abandona a una aigua serena"
Carles Riba "Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany"
Dedicat a Josep Fortuny, que ens ha deixat
No hay comentarios:
Publicar un comentario