Nens portant la seva mercaderia, devant de les restes de la propaganda
electoral de les eleccions presidencials de Juliol 2013
Es molt dur ser nen i pobre a l'Àfrica subsahariana, i a Mali , malgrat el seu passat d'important centre de comerç en l'epoca de les caravanes, també. La descolonització va accentuar les diferències entre estrats socials, i si be les estructures sanitàries (l'hospital francès, escoles...) es vàren mantenir, son privilegis d'algunes élits que poden accedir-hi. Amb els pocs dies que porto aquí, ja començo a copsar les diferències: Els hi agrada molt aquí als nens donart-te la mà i prèmer-la amb força, però mes enllà del gest em fa mal al cor la duresa, la sequetat, les durícies d'aquestes manetes infantils ja baquetejades per l'esforç i el treball manual, tant diferents de les mans fines i suaus dels nens europeus.
Son, en paraules de Miguel Hernández "niños yunteros" que no perden el somriure i les ganes de jugar -que vols, son canalla-, malgrat que tenen assumit que els seus somnis es perdràn i els seus desitjos s'ofegaràn en un mar de servitud obligada des de la més tendra infantesa...
I em ressona un altre cop el poeta d'Orihuela "Quien salvará a este chiquillo menor que un grano de avena/ de dónde saldrá el martllo/ verdugo de esta cadena?. Com deia Miguel Hernández, del cor dels homes que abans de ser grans son y han estat "Niños yunteros"
No hay comentarios:
Publicar un comentario