Del vent del nord i de la pols vermella

                                                  Polseguera vermella provocada per l'harmattan a Bamako

Avui voldría parlar del vent que dona títol a aquest blog, l'harmattan. L'harmattan es un vent alisi del   nordest, fred sec i polsegós que bufa des de octubre fins a primers de març ens alguns països de   l' Àfrica Occidental, des del sud del Sàhara fins el Golf de Guinea. Els efectes, al arrossegar pols en suspensió del desert son manca de visibilitat (la boira del harmattan),  refredats, fa més difícils les activitats al aire lliure, pero refresca, i molt l'ambient,  alleugerint l'intensa calor i humitat de l'estació de pluges. I es que aquí, només dues estacions es defineixen clarament, l'humida i la seca. I entre elles, l'hivern, com diuen els malians, amb temperatures màximes de vint-i-pocs graus, una delícia per els tubabus i un patiment per els autòctons, que treuen els seus abillaments hivernals (gorres de llana, jaquetes gruixudes, guants...).  I es que les percepcions térmiques de fred o calor depenen dels paràmetres adquirits en el nostre lloc de naixença. Talment com els turistes nórdics es vesteixen amb roba d'estiu el mes de març a Barcelona, aquí  a Mali s'abriguen com esquimals quan la temperatura baixa de 20ºC.

Es un vent del desert, i segons la creença popular en ell viuen esperits, més ben dit, es el medi que utiitzen per moure's. Quan bufa fort, te una sonoritat especial, i al anar carregat de pols es pot dir que te una mena de presència física que ho impregna tot: les cases, els objectes, les persones... La influència del animisme es molt present, i els marabouts (guaridors) tenen molta feina durant l'harmattah: el vent   es portador de gérmens, malalties víriques, refredats... ells ofereixen remei per gairebé tot. La vida es torna més interior,  tant per les temperatures més baixes com per l'impossibilitat de beure una cervesa al aire lliure sense mastegar grans de sorra. Els malians, tant fets a viure a plein air (tant per cultura i tradició com per els medis dels que disposen) temen aquesta época. I esperen que passi de pressa i sense fer gaire soroll.

Una altre de les creences populars lligades al harmattan es que asseguren amb total convicció que quan bufa fort més de quinze dies, provoca canvis en l'estat anímic de les persones i dels animals: mal humor, angoixes, agressivitat...no deixo de pensar que en terres mediterrànies, en el nostre Empordà també es diu una cosa semblant dels tocats per la tramuntana. I em ve a la memòria una antiga cançó de Sopa de Cabra  "Nascut entre Blanes i Cadaqués, ben tocat per la tramuntana".

                                                               

                                                                    Visibilitat reduïda